La Unitat de Salut Laboral (USL) de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) s'encarrega de donar eines i suport per a la detecció de problemes de salut relacionats amb el treball a la ciutat, intervé per ajudar a seguir els circuits de derivació, i proposa actuacions preventives davant dels diferents casos.

Durant el 2015, el sistema de vigilància de malalties relacionades amb el treball de l'ASPB va recollir 531 notificacions, un 14% més que l'any anterior (465 el 2014). L'edat mitja va ser de 43,8 anys, amb un 64% dels casos ocorreguts en dones. L'ocupació més freqüent va ser la de personal de serveis i comerç. Un 22% dels casos són persones nascudes fora de l'Estat.

La patologia més notificada ha estat el trastorn ansiós-depressiu, seguit dels problemes muscular-esquelètics vinculats a postures forçades, treball manual repetitiu, etc. La major part de les persones treballadores estaven en situació d'Incapacitat Temporal (IT) en el moment de la notificació.

Els factors de risc habituals

Durant el 2015 es van identificar de nou els factors de risc que tenen una major presència entre els casos estudiats. Els de tipus psicosocial van ser preeminents, detectats en un 55% dels casos d'homes i en el 67% de les notificacions en dones. En detall, la manca de suport dels superiors, les altes exigències i la manca d'autonomia constitueixen, per aquest ordre, els riscos psicosocials més presents en els casos de trastorn de salut relacionat amb el treball notificats a l'ASPB.

Signes d'alerta en el món laboral

De l'anàlisi de dades disponibles, un dels elements que destaca és el de trastorns que viuen les persones treballadores d'edat més avançada. Així, en els darrers 5 anys (2010-2014) s'han notificat a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona (USL) 259 casos de trastorns de salut mental relacionats amb el treball de persones majors de 54 anys. En el 30% dels casos (76) es van identificar conductes hostils característiques de l'assetjament psicològic. El 64% d'aquestes situacions afectaven dones. En alguns dels casos es va identificar que les accions hostils anaven adreçades a forçar un acomiadament voluntari de la persona treballadora.

D'aquestes, el 27% de les dones eren personal dels serveis i comerç i el 21% personal administratiu. En homes, una quarta part dels casos eren professionals de la ciència i intel·lectuals i el mateix percentatge, professionals de suport.

En els homes els casos estaven molt distribuïts entre diferents activitats econòmiques, mentre que en les dones destaca el comerç al detall (21% dels casos), activitats de neteja (10%) i administració pública (10%).