Un estudi internacional, aleatoritzat, de fase III (estudi Oratorio) liderat pel Dr. Xavier Montalbán, cap del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i director del Cemcat, demostra que l'administració d'un nou fàrmac experimental, l’ocrelizumab, desenvolupat per Roche, aconsegueix reduir la progressió clínica de l'esclerosi múltiple primària progressiva. Aquest tipus d'esclerosi múltiple afecta un 10-15% dels pacients amb la malaltia i els símptomes neurològics que provoca apareixen de forma progressiva i empitjoren al llarg dels mesos o anys. La important aportació d'aquest estudi és que fins ara, aquests pacients no disposaven de cap tractament per a la malaltia, i aquest és el primer medicament en fase d'investigació que aconsegueix resultats efectius en l'evolució clínica de l'esclerosi múltiple primària progressiva.

L'estudi Oratori ha analitzat l'eficàcia de l’ocrelizumab en 732 pacients amb esclerosi múltiple primària progressiva i la principal conclusió és que aconsegueix frenar la progressió de la discapacitat que provoca la malaltia. L’ocrelizumab és un anticòs monoclonal dissenyat per atacar selectivament les cèl·lules CD20B+ que es creu que tenen un paper clau en el deteriorament de la mielina i els nervis, una característica comuna en els pacients amb esclerosi múltiple. L’ocrelizumab actuaria unint-se a la superfície d'aquestes proteïnes per preservar les funcions més importants del sistema immune.

Altres assaigs clínics internacionals anteriors, com l'estudi Opera I i II, han provat l’eficàcia de mateix fàrmac en pacients amb esclerosi múltiple en brots.

Fins ara, no existia cap tractament aprovat per a aquest tipus d'esclerosi múltiple, però, com assegura el Dr. Xavier Montalbán, responsable del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i investigador principal de l'estudi, "els resultats d'aquest assaig clínic són rellevants perquè demostren que podem administrar als pacients amb esclerosi múltiple progressiva primària un nou fàrmac experimental que frena la progressió clínica de la malaltia en la fase inicial; i això suposa un gran avanç per a aquests pacients, que no disposaven de cap tractament fins a l’actualitat".

En aquest sentit, Sandra Horning, MD, directora mèdica de Roche i cap de Desenvolupament Global de Productes, assegura que "les persones amb aquest tipus d'esclerosi múltiple experimenten símptomes que empitjoren contínuament després de l'inici de la seva malaltia i no existien, fins al moment, tractaments aprovats per a aquesta patologia, que afebleix molt el pacient. L’ocrelizumab és el primer medicament en fase d'investigació que ha demostrat un efecte clínic positiu en la progressió d'aquest tipus d'esclerosi múltiple".

Una malaltia incapacitant i de ràpida progressió

L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica que afecta 2,3 milions de persones arreu del món, per a la qual, actualment, no existeix una cura. La malaltia es produeix quan el sistema immune ataca anormalment l'aïllament del nervi (mielina) del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) afectant primordialment el nervi òptic causant la inflamació i el dany corresponent que es manifesta de forma constant amb diversos símptomes com ara debilitat, fatiga i dificultat per veure, que amb el temps poden derivar en una discapacitat important.

Aproximadament una de cada deu persones amb esclerosi múltiple són diagnosticades amb la forma primària progressiva de la malaltia. La majoria de pacients experimenten els primers símptomes entre els 20 i els 40 anys, el que la converteix en la primera causa de discapacitat no traumàtica en els adults joves.

Sobre Roche en neurociència

La neurociència és un focus important de la investigació i desenvolupament de Roche. L'objectiu de la companyia és desenvolupar tractaments i opcions sobre la base de la biologia del sistema nerviós per ajudar a millorar la vida de les persones amb malalties cròniques i potencialment devastadores. Roche compta amb més d'una dotzena de medicaments en investigació clínica per a malalties que inclouen l'esclerosi múltiple, la malaltia d'Alzheimer, l'atròfia muscular espinal, la malaltia de Parkinson, la síndrome de Down i l'autisme.