ñigo Errejón (Madrid, 1983) admet que el que ha passat els últims mesos amb Podem, partit del qual és fundador, juntament amb Pablo Iglesias i altres activistes, era «difícil d’imaginar». L’actual secretari polític de la formació va estar la setmana passada a la UB per participar en el curs d’Els Juliols La nova política, coordinat per David Brunet, politòleg i exassessor del Govern equatorià mitjançant la Fundació Centre d’Estudis Polítics i Socials. Doctor en Ciències Polítiques, Errejón va explicar la seva experiència com un dels fundadors del partit i director de les campanyes per a les eleccions europees, municipals i autonòmiques.

En la sessió, també va donar algunes de les claus per entendre el discurs polític de la seva formació, situat en un marc en el qual ja no tindria cabuda la clàssica divisió entre dreta i esquerra: «Crec que dreta i esquerra ja no existeixen. Han estat metàfores vàlides per ordenar la manera de fer política; però en aquests moments no són útils per expressar la voluntat de transformació i la necessitat de canvi d’una part de la societat», va explicar.

Una campanya pràcticament sense recursos

L’11 de març de 2014, un nou partit polític es donava d’alta en el registre del Ministeri de l’Interior. Tot just quatre mesos després, Podem participaria en les eleccions europees i aconseguiria cinc escons (quart partit més votat a Espanya). «Seria molt pretensiós reconstruir una història d’èxit en la qual tot estava previst. La realitat és que tot el procés ha estat ple d’imprevistos i molta sort», va recordar. «Sense recursos econòmics —vam gastar uns 100.000 euros obtinguts gràcies al micromecenatge—, pràcticament sense recursos organitzatius i recorrent a amics, la veritat és que era difícil d’imaginar».

La sorpresa després dels bons resultats no es va produir només a les files de Podem; sinó també a la resta de formacions i als mitjans de comunicació: «Les primeres preguntes que ens van fer diuen molt de l’entorn en què estem. Es van centrar en quin havia estat el manual o la recepta que havíem seguit per obtenir una representació a partir del no-res. No obstant això, el que s’havia d’analitzar no era un tema de màrqueting polític; sinó de polítiques, i de què està passant a l’Estat espanyol perquè hàgim arribat nosaltres», va apuntar.
Ruptura del consens del 78

El cofundador de Podem va assenyalar que entre les causes de la irrupció política de la seva formació es troba la ruptura del consens al voltant del sistema nascut de la Constitució de 1978.Una crisi que vindria marcada per la mala situació econòmica, que trenca la idea de progrés social ascendent, i per la corrupció. «D’una banda, la corrupció crea una percepció segons la qual, per a molta gent, els que manen s’han saltat l’ordre constitucional. I d’altra banda, es trenca aquella idea que cada generació hauria de viure millor que l’anterior. La desfeta d’aquest model trasllada la sensació que els sectors dirigents no busquen la millora comuna, i a més no són capaços d’oferir un horitzó de futur a la gent», va argumentar.

En aquest sentit, Errejón va matisar que «la crisi de l’ordre del 78» no significa que tot el que va passar llavors no tingués sentit; sinó que planteja en quina mesura ofereix respostes a les necessitats de la gent avui: «No és tant la impugnació del passat com en quina mesura no és capaç d’obrir i oferir una nova etapa», va apuntar.

La importància del moviment 15M

En aquest context de ruptura és quan sorgeix el moviment 15M, clau en la creació del partit. «El 15M situa a l’agenda política problemes que abans no hi eren —com per exemple els desnonaments—, i assenyala responsables i víctimes; però a més, crea una solidaritat simbòlica entre col·lectius que no tenien res en comú més enllà de l’empipament», va explicar.

Segons el politòleg madrileny, encara que el 15M no proposava cap model concret, va generar una divisió diferent de l’espai polític; ja que els partidaris del moviment tenien més similituds entre ells que amb els polítics. Aquesta situació es convertiria en una oportunitat per als fundadors del partit: «En un moment de crisi orgànica en què els consensos estan esquerdats en termes econòmics, territorials… és quan creiem que hi ha possibilitats de llançar una idea política per construir una majoria transversal, que superi l’eix esquerra-dreta i acabi amb la idea que la qüestió social i la política van separades», va explicar.

Respecte al futur del partit, Errejón va assenyalar que «la política és una lluita per donar sentits i construir narratives capaces d’agrupar voluntats; és un procés que no està lligat, i en tot procés de transformació el dubte és si el capitalitzaran les elits o una força popular». En aquesta lògica, «cal tenir en compte que la gent no estarà mobilitzada perpètuament i cal treballar pensant que la marea baixarà». A més, va reconèixer la problemàtica de passar de les idees a la realitat del govern i les mesures concretes, i enfrontar-se al perill de «ser pur i no guanyar, i per tant ser irrellevant, o arribar a ser tan semblat als adversaris que t’hagis convertit en un d’ells».

Durant la xerrada, Errejón també va tractar el tema del procés sobiranista a Catalunya i el paper del president de la Generalitat: «Artur Mas no és el creador de l’onada; però s’hi ha enfilat i està en condicions de gestionar-la. Ha construït un escenari polític i una hegemonia que domina; però que també deixa molta gent fora», va concloure.